EDUARD ARRANZ-BRAVO

Abraçada italiana. 1982

Una nova Fundació a l’Hospitalet de Llobregat

El Centre Cultural Metropolità Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, amaga darrera d’aquest títol tan llarg i inflat, l’aposta cultural més ambiciosa de l’ajuntament d’aquella ciutat. Situat en l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil de la senyora Tecla Sala i Miralpeix, comprat pel consistori l’any 1982, el Centre disposa d’un dels espais d’exposicions més generosos del país, el Centre d’Art Tecla Sala, a més de la Biblioteca Central Tecla Sala, del Servei Municipal de Joventut i de l’escola d’arts plàstiques TPK.
A mitjans d’aquest any 2009 en el recinte del Centre hi han inaugurat un nou espai dedicat a la recent creada Fundació Arranz-Bravo, que té un doble objectiu: fer difusió de l’obra de l’artista Eduard Arranz-Bravo que dóna nom a la Fundació i propagar l’obra de joves creadors.
Per la seva part, l’artista ha fet donació de 96 pintures, 59 dibuixos, 8 escultures de bronze i una de policromada, 124 gravats, aiguaforts, litografies i serigrafies a més de 2 decorats de teatre. Algunes d’aquests obres s’exhibeixen en aquest nou espai mentre que amb altres, la Diputació de Barcelona, ha organitzat una exposició itinerant per vàries poblacions catalanes.
La impressió que rep el visitant és immillorable. Les obres són penjades cronològicament i donen una visió de l’evolució de l’artista així com de la qualitat de la seva pintura. Els quadres mantenen la frescor i la força de l’època en que van ser pintats i l’univers acolorit d’Arranz-Bravo es mostra sense cap indici d’envelliment. Tots els quadres semblen acabats de pintar.
L’artista – Eduard Arranz-Bravo va néixer a Barcelona el 9 d’octubre de 1941. Va ser el menor de set germans, fills d’Antolin Arranz de Blas, basc, i d’Angélica Bravo de Laguna, argentina de mare italiana i pare canari.
A l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona el van suspendre de dibuix perquè el professor estava convençut que l’Eduard calcava els dibuixos. De 1959 a 1962 va estudiar a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, on va conèixer Isidor Prenafeta que seria, a més del seu amic, el seu mecenes.
Instal•lat a Vallvidrera, de 1968 a 1970 va formar part d’un grup d’artistes amb Gerard Sala, Robert Llimós i Rafael Lozano Bartolozzi. Amb aquest darrer van compartir una etapa de més de deu anys d’intensa col•laboració. Eren els temps de l’art conceptual, dels happenings i dels hippies. Els artistes feien ús de la seva llibertat per a embarcar-se en qualsevol aventura artística per escabellada que fos.
Traslladat el seu estudi a Vespella, Arranz-Bravo i Bartolozzi es van donar a conèixer sobretot per la decoració exterior, l’any 1971, de la fàbrica de Tipel a Parets del Vallès, propietat d’Isidor Prenafeta. Va ser una obra perseguida per les autoritats del moment que maldaven per fer-la tapar, per dissimular aquella anomalia al costat de l’autopista. Però no se’n van sortir. També van pintar l’exterior d’un hotel a Magalluf i la casa de Camilo José Cela, a Mallorca, entre altres.
Després de dues exposicions antològiques a Pamplona i Sta. Cruz de Tenerife, van presentar 170 obres amb el títol de Mides Universals al Tinell de Barcelona. L’any següent, el 1980, van participar a la XXXIX Biennal de Venècia. A partir d’aquell any, Arranz-Bravo va traslladar el seu estudi a Cadaqués i va continuar en solitari.
El canvi de taller és una de les constants en la trajectòria d’Arranz-Bravo. De Cadaqués en va marxar l’any 1990 per tornar a Vallvidrera. Cada un d’aquests trasllats va suposar també un canvi en la temàtica de les seves obres. A Vespella retratava tothom que l’anava a veure. La sèrie Visitants, amb grans fons de colors plans marca una de les seves èpoques. El 1982 va presentar la sèrie Abraçades a la galeria de Miguel Marcos a Saragossa, una esplèndida sèrie de nus deformats que omplien les teles amb colpidora eficàcia.
Arranz-Bravo és molt treballador. La majoria de les seves obres són de gran format i malgrat els canvis de temàtica, pinti abstracte o figuratiu, no rebaixa mai la factura de les seves obres. Sempre són ben construïdes, excel•lentment dibuixades i acuradament realitzades. De traç delicat i d’un cromatisme únic. Alguns l’han titllat de surrealista, altres d’expressionista. Hi ha qui diu que alguna de les seves èpoques recorda a Bacon. Ell sempre ha dit que allò que li interessa és fer una obra ben feta, i no l’ha amoïnat mai aquestes etiquetes que, sigui dit de passada, tampoc li esqueien amb massa exactitud.
L’obra d’Arranz-Bravo ha rebut molts premis i reconeixements i es pot trobar en museus arreu del món, des de Nova York a Brussel•les, Munic, Lausana, el Reina Sofia de Madrid, el MNAC i el MACBA de Barcelona... fins a l’Hospitalet de Llobregat.
També és escultor i a l’Hospitalet hi ha dues mostres prou significatives de la seva relació amb aquella població. L’acollidora és una escultura a la Rambla Just Oliveras, instal•lada l’any 1985 per demostrar l’esperit acollidor de la ciutat. El pont de la llibertat és una escultura monumental, erigida el 2007 entre la Rambla de la Marina i l’Avinguda del Carrilet que dignifica la complicada xarxa urbanística de la segona ciutat de Catalunya.
La visita al Centre d’Art Tecla Sala és molt recomanable. Si ho voleu fer fàcil, agafeu la Línia 1 del Metro de Barcelona i baixeu a l’estació de la Torrassa. Si aneu en cotxe ho tindreu més difícil. No hi ha aparcaments.

Bibliografia
Casado, L. Fundació Arranz-Bravo. Obres 1950-2009. Fundació Arranz-Bravo. L’Hospitalet. 2009
Mercadé, A. Arranz-Bravo. Recorregut per la passió. Pintura, escultures i gravats. Diputació de Barcelona. Barcelona. 2009.
Racionero, L. Arranz-Bravo. Ediciones Polígrafa. Barcelona. 1988

Publicat el mes de Desembre de 2009

ENSEÑARTE3

Brossa

ENSEÑARTE3

Una iniciativa pedagògica

Ejea de los Caballeros és una localitat que passa dels 15000 habitants, situada a la comarca aragonesa de Las Cinco Villas, a 72 km. de Saragossa. La història de l’antiga Eixea explica la importància de la població amb dates ben significatives, com el 1265, any en què el rei Jaume I hi convocà les corts, o quan fou escenari de les trifulgues que precediren el Compromís de Casp, al segle XV.
Les seves esglésies donen fe del passat esplendorós i exhibeixen, com la de Sant Salvador, mostres de l’art romànic en les seves dues portalades, esculpides pel mestre de San Juan de la Peña, o el retaule gòtic de l’altar major, obra de Blasco de Grañén (1438) i de Martín de Soria (1476).

L’art contemporani - Però la gent d’Ejea no s’ancora en el passat i, des de fa tres anys, està fent una experiència pedagògica digna de ser coneguda i valorada. Amb la complicitat de l’Ajuntament, la Diputació Provincial, les escoles de la població i de Miguel Marcos, el galerista aragonès més conegut (té galeria a Saragossa i a Barcelona), a la sala d’exposicions de la Parròquia, s’organitza anualment una mostra anomenada ENSEÑARTE, amb la finalitat d’explicar las claves del arte contemporáneo. L’experiència va començar l’any 2002 amb La posmodernidad española. El color de su pintura. ENSEÑARTE2, el 2003, estava dedicat a La mirada en el paisaje i l’actual a El papel en el arte contemporáneo que ha exhibit obra de Picasso, Miró, Barceló, Tàpies, Chillida, Arroyo, Aguirre, Cobo, García Sevilla, Bartolozzi, Brossa, Broto, Campano, Franco, Guerrero, Lamazares, Palazuelo, Grau, Mira, Navarro Baldeweg, Arranz-Bravo, Roig, Saura, Serrano i Zush.
El Catàleg-guia - La peculiaritat del projecte rau en el caire pedagògic que la gent d’Ejea ha volgut donar a ENSEÑARTE i que queda reflectida en el Catàleg-guia que cada any ha editat. El d’enguany, que ja hem dit que estava dedicat a l’art sobre paper, conté quatre articles d’experts que expliquen la trajectòria del paper en el món de l’art. Segueix la reproducció de les obres exhibides, amb una breu ressenya biogràfica de cada autor. A continuació hi ha un Vocabulari del Dibuix, un Vocabulari del Gravat i unes imatges dels diferents sistemes d’estampació: xilografia, calcografia, litografia i serigrafia, acompanyats d’un resum de materials i utensilis utilitzats. El Catàleg-guia acaba amb una unitat didàctica pels professors i una altra pels alumnes, amb la finalitat de treure el millor profit de l’experiència.

ENSEÑARTE és una feliç iniciativa que fa coincidir l’afany educatiu dels mestres d’Ejea de los Caballeros i l’esperit de servei de l’Ajuntament i la Diputació Provincial de Saragossa amb la bona voluntat d’un galerista que ha pogut i volgut prestar obres d’art contemporani, per elevar el nivell cultural dels seus conciutadans. És una experiència força insòlita que s’està consolidant i que aconsegueix fer conèixer a la gent jove, i a tots els qui visitin l’exposició d’Ejea de los Caballeros, l’art contemporani i per la qual cal felicitar tots els que hi intervenen. Enhorabona!

Publicat el mes de juliol de 2004