Teresa. 1938
El rei dels gats
Em desconcerta terriblement descobrir que després de
tants anys pintant continuo sense saber què és la pintura. Jo sempre havia
volgut ser pintor... aquestes paraules les
pronunciava un avi de més de noranta anys que havia estat emparentat amb Lord Byron; que havia conviscut amb Rainer Maria Rilke, amant de la seva
mare; que havia tingut per consellers artístics Pierre Bonnard i André
Derain; amics com Antonin Artaud,
Alberto Giacometti, Pablo Picasso, Joan Miró o Federico Fellini;
que havia sigut escenògraf de Shakespeare
i d’Albert Camus i que havia gaudit
de la confiança d’André Malraux quan
aquest era ministre francès de cultura. L’avi era el Comte Balthasar Klossowski de Rola.
Com que el nom era massa llarg, el
pintor, de jove, va abreujar-lo firmant
els quadres com a Balthus.
Autodidacta, deia haver après a pintar tot copiant, al Louvre, les pintures de Poussin o les de Piero de la Francesca a Arezzo i les de Masaccio a Florència. No amagava tampoc la seva admiració per Courbet. El cas és que la seva pintura realista
es va anar obrint pas en el món de l’art tot i anar a la contra dels corrents
surrealistes que marcaven l’època. I de no escatimar temes impertinents que
sovint provocaven escàndols. La seva producció, en els primers temps, es
concretava en una sèrie de pintures de noies joves en actituds displicents que
provocaven molts cops de sang en els espectadors poc avesats.
Una altra de les característiques de
les pintures de Balthus era que, gairebé sempre hi apareixia un gat. L’any 1935
va pintar un autoretrat, amb un gat als peus, titulat El rei dels gats. Deia que ell tenia naturalesa moixina: ...com els gats, no m’agrada obeir; com ells
sóc autodidacta i no m’agraden gaire els llocs comuns. Com jo, són a vegades
cruels però mai vulgars... Balthus era també un fumador incontinent: Vaig descobrir en una revista científica que
fumar beneficia la concentració. I és veritat que m’ajuda molt a concentrar-me
a la feina. No entenc com s’ho feien els pintors renaixentistes per pintar
sense fumar!
La seva vida –
Balthasar va néixer a París el 29 de febrer de 1908, fill d’Erich Klossowski, historiador d’art,
pintor i decorador teatral i d’Elizabeth
Dorotea Spiro, coneguda com Baldine,
pintora i musa de Rilke. Tenia un germà més gran, Pierre, que seria escriptor. La família, d’ascendència polonesa, en
esclatar la Gran Guerra va marxar a Berlín. Tres anys després els pares es van
separar i el 1919 Baladine, instal·lada a Ginebra, va iniciar la seva relació amb el poeta Rilke
a qui Balthus li va il·lustrar, amb només dotze anys, una novel·la.
Tornats a París, Balthus va ensenyar
els seus treballs a Bonnard i a Maurice
Denis els quals, després de demanar a la família que no el portessin a cap
escola de Belles Arts, el van aconsellar d’anar al Louvre a copiar Poussin.
Allà i a Itàlia va adquirir els coneixements suficients per posar-se a pintar i
el 1929 va fer la seva primera exposició: 10 quadres a la Galeria Förter de
Zuric. Després del servei militar al Marroc, va conèixer Derain i Wilhelm Uhde que li va presentar el
galerista Pierre Loeb, propietari de
la Galeria Pierre on va fer, el 1934, una exposició que va causar un gran
escàndol per la seva pintura La lliçó de
guitarra, on l’alumna substituïa l’ instrument a mans de la professora.
Aquell mateix any, a l’estiu, va fer
una temptativa de suïcidi. Passat el mal tràngol va seguir pintant i treballant
pel teatre. El 1937 es va casar amb Antoinette
de Watteville, una noia que coneixia des que era nena i que va servir de
model de molts dels seus quadres com La
faldilla blanca. Aquell any va pintar Els
nens Blanchard, un quadre que li va comprar Picasso i que, a la mort
d’aquest, el 1973, va passar al Louvre amb tot el patrimoni del malagueny,
convertint a Balthus en l’únic artista viu que tenia obra en aquell museu.
El 1938 va fer la primera exposició
a la Galeria de Pierre Matisse a
Nova York. En esclatar la Segona Guerra va ser mobilitzat el setembre de 1939 i
enviat a Alsàcia d’ on en va tornar, ferit, el mes de desembre. Desmobilitzat
es va refugiar a Suïssa on, el 1942 va néixer el seu fill Stanislas i el 1944 l’altre fill, Thadée. El prestigiós editor Albert
Skira li va presentar, el 1945, André
Malraux. El 1946 va fer els decorats per Estat de setge d’Albert Camus. I es va separar d’Antoinette i va
tornar a París.
L’any 1953 un consorci de galeristes
i col·leccionistes associats per comprar les seves pintures, li van permetre instal·lar-se
al castell de Chassy. Tres anys més tard el MOMA de Nova York li va muntar una
gran exposició. Però el canvi més radical de la seva vida va venir propiciat
per l’encàrrec de Malraux per dirigir l’Acadèmia Francesa de Roma a la Villa
Mèdicis. Balthus no solament la va refer físicament si no que va organitzar-ne
les activitats amb tant encert que el propi Malraux el va enviar al Japó per
preparar una exposició d’art japonès a París.
Al Japó hi va conèixer Setsuko Ideta, una guia de vint anys de
qui es va enamorar i amb qui es va casar el 1967. Van tenir un fill, Fumio, que només va viure dos anys. La
Tate Gallery de Londres li va muntar una gran retrospectiva el 1968. El 1973 va
néixer la seva filla Harumi. El 1977
van comprar un gran casalot a Rossinière, Suïssa, des d’ on va veure com la
seva obra viatjava a la Biennal de Venècia, al Pompidou de París, al
Metropolitan Museum de Nova York, al Museu de Kioto o al Museu cantonal de
Belles Arts de Lausana. Va pintar fins els darrers dies de la seva vida. El 18
de febrer de 2001 Balthus va morir a Rossinière.
A la tardor d’aquell mateix any, al
Palazzo Grassi de Venècia hom hi va poder veure una gran retrospectiva que
deixava constància de la vàlua d’aquell vell impertinent que, nascut un 29 de
febrer en un any de traspàs, en noranta tres anys havia omplert de gats tots
els museus importants del món: el comte Balthasar Klossowski de Rola, Balthus.
Bibliografia
Néret, G.
Balthus. Taschen. Colònia. 2003
Carrillo
de Albornoz, C. Balthus. H
Kliczkowski-Onlybook S.L. Madrid
Publicat el març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada