dimarts, 8 de desembre del 2015

JOSEP Ma de MARTIN


JOSEP Ma DE MARTIN. PINTOR I MESTRE DE PINTORS

Retrat de perfil. 1987

Article publicat el mes de febrer de 2001


Distribuir la saviesa

El passat mes de desembre alguns diaris – El Periódico, Josep M. D Cadena “L’aplom d’un cavaller” 22-XII-00, La Vanguardia, Mª D. Santandreu “Quod potui” 11-XII-00 o Regió 7 – es van fer ressò de l’exposició antològica que l’Ajuntament de Berga havia organitzat amb motiu de la concessió de la medalla d’or de la ciutat al pintor Josep Mª de Martin (Berga, 1920).

Josep Mª de Martin a la seva joventut es movia en cercles universitaris barcelonins. Llicenciat en Dret, va fer amistat amb gent com Néstor Lujan, Joan Perucho, Gabriel Ferrater i altres del grup que algú batejà com la generación del medio siglo. D’allà li ve el ser un lletraferit. Al llarg del temps ha publicat diverses obres entre les quals cal destacar els quatre llibres de poesia Els jornals al cos i El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1979), escrits amb el pseudònim de Bernat Meix i que seran reeditats per Sant Jordi.

També va conèixer Ramon Rogent i amb ell va començar a produir una obra pictòrica que, amb el temps i el seu enginy, va assolir un clar estil propi: coherent en les formes, equilibrat en la composició, precís en els colors, senzill en el dibuix, innovador en els temes, perfecte en l’ execució. Quan veus un dels seus olis de seguida dius: és un de Martin.

De Martin és també un excel·lent dibuixant, caricaturista i cartellista. Durant anys els cartells de la Patum de Berga van ser obra seva. Però la característica més rellevant, a criteri nostre, és que de Martin és un mestre. Ha sigut el mestre de tots aquells que, atrets per la seva personalitat, han volgut aprendre l’art de la pintura. Amb generositat ha anat explicant els seus coneixements, que són molt amplis, amb sentit de l’humor ha conduit els aprenents, amb paciència ha anat distribuint la seva saviesa a tots els que l’han volgut aprofitar.


Els que coneixen el senyor de Martin, perquè Josep Mª de Martin és un senyor, dels que encara porten corbata i et tracten de vostè,  estan cofois amb l’homenatge i el reconeixement que la seva ciutat li acaba de concedir. Pels que no el coneixen és una sorpresa descobrir l’obra d’un dels millors pintors del país.