AGRAMUNT
Una vila molt artística
Agramunt és una vila de la comarca d’Urgell, tocant a la Segarra i a la Noguera, que té prop de 5.000 habitants. La travessa el riu Sió i és coneguda per la seva producció de torrons d’avellana i xocolata a la pedra. Agramunt és una població amb molts carrers porticats, molt neta i endreçada i que, des del punt de vista artístic, depara moltes sorpreses.
La primera és l’església de Santa Maria, un edifici amb aires de catedral, construïda des de la segona meitat del segle XII i que té una portalada esplèndida, de l’anomenada escola Lleidatana, com la dels Fillols de la Seu Vella de Lleida. A l’interior, ultra la imatge de la Verge dels Socors, del segle XIII, es pot admirar el retaule barroc del Roser, d’una bellesa inapel•lable. Actualment deixen visitar un refugi de la guerra civil ubicat sota l’església on uns panells expliquen els bombardejos d’avions italians que l’any 1938 van arrasar la població.
La segona, i potser la més important de les ofertes artístiques que depara Agramunt, és la Fundació Privada Espai Guinovart, ubicada a l’edifici de l’antic mercat, on també hi trobem, al soterrani, el Museu Etnològic Municipal. De l’Espai Guinovart, creat per Josep Guinovart (1927-2007) l’any 1994, en parlarem en una altra ocasió amb més deteniment.
La tercera sorpresa és el descobriment de la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal”. Guillem Viladot (1922-1999) era el farmacèutic d’Agramunt. Home culte i inquiet es va donar a conèixer en el món literari amb la seva poesia amb una cinquantena de publicacions i les seves novel•les, com Infants de Riella o les històriques Joana o Carles, per citar només alguna de la trentena que en va escriure. El 1966 va guanyar el premi Víctor Català amb el relat La gent i el vent.
Però allò que exhibeix “Lo Pardal” és la producció de la poesia visual de Viladot, un fotimer de peces que il•lustren l’evolució d’una obra plàstica que es mou entre el model de Joan Brossa i les escultures de Leandre Cristòfol. Construïdes amb els materials més inversemblants – eines del camp, instruments musicals, pedres, peces d’automòbil, etc. – i conjuminades amb la imaginació de Viladot, l’espai ret un clar homenatge als ready-made de Marcel Duchamp, la fotografia del qual la trobem just a l’entrada del recinte.
L’espai té set pisos – set nivells – on hi ha instal•lades totes les obres, el seguiment de les quals dóna una idea de com l’imaginari de Viladot es va transformant a partir d’allò que ell anomenava el desmantellament del discurs literari, deixant paraules o lletres soles, fent collages, al principi només alfabètics però que, de mica en mica es van barrejant amb elements externs – baldufes, gàbies, barnilles, ous, embuts, etc. – fins que les lletres desapareixen engolides per les composicions de materials procedents de troballes del propi Viladot o dels seus veïns, col•laboradors espontanis en la creació d’aquelles andròmines. Viladot mai no va tenir necessitat de viure de les seves obres. Potser li hauria estat difícil trobar compradors. Ho va anar guardant i finalment ho va poder exposar tot en un espai comprat i muntat per ell mateix, tal com ara el podem visitar.
La visita a “Lo Pardal” és molt agradable. T’adones de com Viladot deuria gaudir confegint aquells estris en una vila tranqui-la de l’Urgell, amb carrers porticats, endreçada i polida que ara per ara rep més visites d’estrangers que de gent del país.
No us perdeu una escapada a Agramunt.Referències
Lo Pardal: www.lopardal.com
Publicat el mes de juliol de 2009