diumenge, 2 de maig de 2010

JAUME CARBONELL


A la platja


LA PINTURA MEDITERRÀNIA

Jaume Carbonell en el record

Als anys 80 del segle passat, la Fundació Caixa de Pensions publicava els Quaderns de l’Obra Social que més tard es van titular Quaderns de la Fundació on, a més de divulgar les seves activitats hi apareixien col·laboracions i entrevistes de destacades personalitats del món de l’art i de la ciència.
L’atzar va fer que, tot buscant informació per escriure sobre el pintor català Joaquim Sunyer, trobés l’escrit Joaquim Sunyer: una poètica en el temps que Jaume Carbonell va fer-hi per comentar una exposició de la Fundació, el setembre de 1983. I l’atzar es va reblar perquè just el dia que llegia l’article del Jaume va arribar la notícia de la seva mort.
El Jaume Carbonell havia estat company de feina i l’havíem conegut com a afeccionat a la pintura, home trempat, sempre de bon humor que amagava una gran saviesa artística manifestada en els seus escrits i una gran traça demostrada en els seus dibuixos, les seves pintures, les seves litografies, en la creació d’ex-libris o en la il·lustració de llibres i revistes. Aquest mateix Butlletí de l’Associació del Personal de la Caixa havia estat il·luminat en multitud d’ocasions amb els seus dibuixos.
L’univers creat per Carbonell reflecteix la joia de viure d’unes figures, eternament joves, en uns paisatges familiarment mediterranis que sovint traspassen el naturalisme per mostrar escenes mitològiques amb sirenes, nimfes i cavalls alats.
No és casualitat que la descripció de l’obra de Joaquim Sunyer en l’esmentat article del Jaume ens pugui servir per definir la seva pròpia pintura. Vegem-ho:
Diu el Jaume de l’obra de Sunyer: ...les escenes argentades del carrer, el teatre, el circ, els mercats, els balls populars... com si parlés dels escenaris de les seves creacions.
...L’obra va cap a una austeritat i una síntesi, preludi del mediterranisme naixent... Austeritat i síntesi presents també en Carbonell. Austeritat en el gruix, en el traç. Síntesi en l’enquadrament, en el desenllaç.
...En Sunyer les masses compositives s’individualitzen pel dibuix. El dibuix estructura les teles, i el color, malgrat l’austeritat s’irisa amb una sensualitat tendra i càlida que ens porta a Renoir... Carbonell era un excel·lent dibuixant i la tendresa de les seves composicions rematava la calidesa dels resultats.
...Amor al volum i al modelat del cos. Amor que es traduirà en temàtica gairebé única, la dona, però que també hi és en el modelat suau dels turons, dels garrofers i dels pins... La dona omnipresent en Carbonell que també modela els turons, els garrofers i les vinyes.
...Essencialment era un creador plàstic, un pintor extremament independent... però la seva llibertat pictòrica no permet que es pugui incloure en cap isme. Carbonell tampoc. Des de les seves primeres obres el seu estil és inconfusible.
...Tot el procés embrionari i d’aprenentatge culmina en una ininterrompuda evolució primaveral, és la poètica subtil, el motor que mou la seva sensualitat, una sensualitat sana que ens depara esplèndides teles de nus de pell nacrada i colrada alhora... pinta escenes familiars, i de camperols i pescadors. Algú li podria retreure al Jaume que la seva pintura va evolucionar poc, com els seus personatges, la seva producció va ser eternament jove. Per què havia d’evolucionar si pintava el que volia com volia?
...El seu interès per la persona no decau en cap moment i fins els darrers moments ens dóna unes figures de nus esplèndides.
...El seu món de pintor va ser un món sense estridències, ni especulacions, com ho van ser els darrers anys de molts grans artistes. El Jaume sí que va especular. Animat pel seu entusiasme es va dedicar plenament a viure de la pintura en uns anys en que el mercat de l’art va començar a flaquejar. Amb una vida sense estridències, les dificultats no li van fer perdre el somriure.
L’any 1985 va publicar la carpeta Rull (Noies) amb textos de Pep Albanell i cinc gravats impresos al taller de M. Yamamoto de Barcelona. La seva activitat com a creador d’ex-libris el va portar a participar en les trobades d’afeccionats a aquesta modalitat artística. I la seva faceta d’il·lustrador a il·luminar el joc PatimPatamPatum sobre la Patum de Berga, entre altres activitats artístiques que es poden consultar a la seva web que amb el títol Jaume Carbonell, pintor i l’adreça http://jaumecarbonell.com podeu trobar a la xarxa.
Jaume Carbonell, pintor i amic que des del mes de març cavalca un cavall alat, com els que pintava, a la recerca d’un infinit que, ben segur, és de color blau.
Publicat al Butlletí del mes de maig de 2010

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicitats pel blog Climent! jo també dibuixo: www.ferranvidal.com
Espero que t'agradi
Ferran