TAMARA DE LEMPICKA

Adam i Eva. 1932

Una artista de l’”art déco”

L’any 1925 a París va tenir lloc una colossal Exposition Internationale des Arts Décoratifs Industriels Modernes on s’exhibien escultures, cartells i mobiliari representatiu del que, el 1968, es va batejar com a Art Déco. A la mostra hi havia molt poca pintura però alguns dels quadres que s’hi trobaven eren de Tamara de Lempicka, pintora d’èxit entre la burgesia esnob parisenca.
La pintura de de Lempicka estava inspirada en el coneixement que tenia dels renaixentistes italians; era feta amb colors vius com els dels fauves, amb espais trencats com els cubistes i amb alguna mostra del futurisme i del seu fervor pels cotxes i la velocitat; però l’artista no es va apuntar mai a cap de les avantguardes del moment: ni cubistes, ni dadaistes, ni surrealistes, ni futuristes. El seu va ser un estil propi, d’estètica decadent entre el neoclassicisme i el postcubisme, orientat a pintar retrats de gent del seu cercle social, amb ressons del Vell Món, i molts nus de clara intenció eròtica pels quals tenia una traça especial.
Tamara era molt treballadora. A vegades arribava a tenir quinze o setze teles començades la qual cosa li permetia pintar sempre sobre sec, obtenint la qualitat i la transparència que la distingia. Però no va ser mai acceptada pels cercles artístics de l’època. La seva biògrafa, Laura Claridge, ho atribueix a tres fets diferencials: a la seva tossuda independència, a no tenir cap personatge famós que la promocionés i al fet de ser rica quan tots els pintors que perseguien la notorietat a París, eren uns morts de gana. Això, més l’obra que va fer en la segona etapa de la seva vida, amb intents de pintura surrealista, geomètrica o abstracta, a l’estil dels expressionistes americans, i que no assolí la qualitat dels seus primers anys, van propiciar que Tamara de Lempicka fos considerada pels entesos com una artista de segona fila.
La seva vida – Tamara Gurwik-Gorska va jugar sempre el paper de femme fatale. La seva vida, segons l’explicava ella, era un cúmul de mentides i misteris. Ningú no sabia l’any del seu naixement, el 1895, ni el lloc, Moscú. Segons ella, havia nascut a Varsòvia el 1898 o el 1902. Amb els pares separats i el misteriós suïcidi del seu pare, la seva infantesa va transcórrer al costat de la seva àvia Clementine i de la seva mare, Malvina, que la van fer educar en un col·legi de Lausana i més tard la van passejar per tot Europa fent una vida de nena rica. Morta la seva àvia es va traslladar a Sant Petersburg a casa de la seva tia Stefa, una altra família rica.
L’any 1916 es va casar, embarassada, amb Tadeusz Lempicki, un advocat a qui perseguien totes les noies. Les dates del seu casament i del naixement de la seva filla Kizette, el setembre de 1916, Tamara no les va voler donar mai. Durant la revolució bolxevic de 1918, Tadeusz va ser empresonat, segurament per espia i Tamara va haver de rescatar-lo amb l’ajuda del cònsol de Suècia que li va cobrar el favor ficant-se-la al llit, penyora que ella va explicar a la seva família sense cap mena de rubor.
Instal·lats a París, sense diners, es va posar a pintar sota el guiatge de Maurice Denis i d’André Lhote. Va començar a firmar els seus quadres com a Tamara de Lempicka. Va fer molts diners i va reemprendre la vida de luxe i disbauxa que aquells anys d’entreguerres facilitaven. La seva vida social va fer més soroll que les seves pintures. Tamara era una dóna d’una sexualitat desbordada i tant se li’n donava el gènere. Baixava sovint a les vores del Sena buscant perdularis que li oferien sexe salvatge, i algú ha dit que drogues, tot i que la seva biògrafa no ho aclareix mai.
Tadeusz la va abandonar el 1932 tip de les seves vel·leïtats. Recuperada ràpidament de la consegüent depressió, l’any 1933 es va tornar a casar amb el ric baró Raoul Kuffner, afeccionat a la caça major i un del seus col·leccionistes més entusiastes. Així, a més de diners, va tenir un títol i va recuperar moltes de les seves obres. En ensumar que s’acostava una nova guerra els Kuffner se’n van anar a Amèrica, amb la intenció d’instal·lar-se a Cuba, però van anar cap a Califòrnia, van muntar casa a Beverly Hills on Tamara hi va trobar l’escenari escaient per a fer una vida semblant a la que havia après a Sant Petersburg i practicat a París. Els cocktails i els partys van ser tan sonats que la premsa americana se’n va fer ressò, però poques vegades van parlar de la pintora i de la seva obra tot i els seus esforços en seguir pintant i retratant la gent més granada de Hol·lywood.
El 1962, mort el baró, es trasllada a Houston a prop de la seva filla, a qui sempre menyspreava i maltractava públicament. Es va convertir en una vella rondinaire i insuportable que encara intentava pintar amb resultats francament dolents. L’any 1978 es va traslladar a Cuernavaca, Mèxic, on va morir el 18 de març de 1980. Com a darrera de les seves extravagàncies havia deixat dit que les seves cendres fossin tirades dins el cràter del volcà Popocatepetl. Ho van voler complir però el vent i la por del pilot van fer que les cendres s’escampessin una part al vessant del volcà i una altra a la cara de qui les tirava.
Passats els anys algunes obres de Tamara han obtingut fins a dos milions de dòlars a les subhastes. Són dels primers anys, l’època més coneguda, més artísticament lloable. Una època, les obres de la qual fan que, encara avui, els seus retrats i els seus nus tinguin un no sé què que ens sorprenen.

Bibliografia
Claridge, L. Tamara de Lempicka. Una vida de déco i decadència. 2001. Ed. Circe. Barcelona
Polo H. Article a El Viejo Topo. Tamara de Lempicka: Arte, sexo y cocaína. http://www.rebelion.org/noticia

Publicat al Butlletí de l'Associació del Personal de la Caixa el mes de gener de 2006