POSTAL NADALENCA

Anònim austríac

EL NEN JESÚS ERA TAN LLEIG?

La iconografia nadalenca dels segles XIV i XV

Aquests dies previs a les festes de Nadal circulen una quantitat ingent de targetes de felicitació, algunes de les quals reprodueixen obres mestres de la pintura medieval i renaixentista. Si ens volguéssim aturar a contemplar-les, veure-les amb calma, ens adonaríem que, malgrat la diversitat d’estils i de resultats, hi ha moltes coincidències, algunes fins i tot curioses, que podríem repassar.
No cal dir que totes aquestes obres tenen el mateix escenari i els mateixos actors, alguns – Josep, Maria, el Nen, els pastors, els àngels i la menjadora – citats per Lluc , l’únic evangelista que parla del naixement de Jesús; altres elements, com el bou i la mula, van ser afegits per la tradició.
En les obres que reproduïm veiem a Josep, representat sempre com un home vell que utilitza un bastó, curiosament igual en tres d’elles (Mestre d’Àvila, l’Anònim austríac i Martini). Josep té un posat contemplatiu, a vegades amoïnat. La preocupació de Josep es deuria més a la precarietat del lloc on van haver d’aixoplugar-se que no al fet de tenir un fill. Sembla que quan es va casar amb Maria, als seus 35 anys, ja tenia quatre nois i, almenys, dues noies, d’un matrimoni anterior. És a dir, Josep era una pare experimentat .
Una altra de les particularitats que comparteixen les obres d’aquesta època que tracten de la Nativitat és l’estat ruïnós de l’escenari. Per bé que fos un estable, gairebé tots els artistes el representen entre ruïnes. En la recent clausurada exposició de la Fundació Caixa Catalunya a la Pedrera de Barcelona, titulada L’esplendor de la ruïna, s’hi donava una explicació. Deien: En la pintura del Renaixement, la representació de la ruïna es relaciona amb l’escena de la Nativitat: el naixement i l’adoració de Jesús no té lloc en un estable sinó a les ruïnes d’un temple antic: al·legoria de la decadència del món pagà i del triomf del cristianisme. És a dir els pintors estaven al servei de qui els pagava, l’Església, i aquesta no desaprofitava l’oportunitat de fer-ne publicitat.

El nen Jesús – En la majoria de Nativitats medievals, que com podeu comprovar són exuberants en detalls i en la riquesa dels vestits, el més mal parat és el nen Jesús. Sovint el pinten estirat a terra, sense bolquers ni res que el protegeixi i si us hi fixeu bé, gairebé sempre és un nen lleig. Per què tenien tan poca cura en expressar la bellesa del nadó? Qui sap si és perquè els nadons són més aviat lletjos o és perquè els pintors no disposaven de models? Vegeu a l’obra del Giotto com el nen sembla un home ferreny, o l’enorme criatura rossa de l’Anònim austríac en contrast amb l’esquifit – i potser el més realista – del Mestre de Flemalle.
El medievalista francès Jacques Le Goff es pregunta: Hi ha nens a l’occident medieval? A jutjar per les obres d’art no ho sembla i afegeix Quan a l’escultura la Verge s’ha convertit en una dona real, tan bella com dolça i femenina, el nen Jesús segueix essent un rodanxó horrorós que no interessa ni a l’artista, ni als que li van encarregar l’obra, ni al públic. Diu Le Goff que només a finals de l’Edat Mitjana apareixen els nens en un sol tema, inquietant en temps d’elevada mortalitat infantil. És el tema de la matança dels Sants Innocents, la festa dels quals adquireix rellevància a les acaballes del segle XV. Segons l’historiador en aquella època no hi havia nens: només hi havia adults petits. Afegeix que, a més a més, l’infant no disposava de l’educador habitual en qualsevol societat: l’avi. L’esperança de vida a l’època medieval era massa curta i els nens no arribaven a conèixer el seu avi. Vivien arrecerats en les estances de les dones, sense cap consideració especial i quan en sortien eren llençats a les fatigues del treball rural o a l’aprenentatge militar. No és d’estranyar, doncs, aquesta insignificança de les criatures, l’allunyament dels pintors i la poca gràcia en representar un nadó, encara que fos fill de Déu.
Que passeu un bon Nadal i abans de llençar les felicitacions a la paperera, mireu-se-les amb calma que segur que encara hi descobrireu moltes més coses.

Publicat al Butlletí de l'Associció del Personal de la Caixa el mes de desembre de 2005