AMEDEO MODIGLIANI

Nu ajagut. 1917

Un dels millors artistes del segle XX

Amedeo Modigliani és un d’aquells artistes que en plena voràgine de les avantguardes artístiques va reeixir en bastir una obra personal, un estil propi, sense deixar-se encasellar en cap dels ismes de començament del segle XX. Modigliani no tenia ni ha tingut deixebles ni seguidors. Les seves obres són inconfusibles i aquesta identificació de l’obra amb l’artista és el reconeixement més alt de la categoria dels creadors. De Modigliani només n’hi ha un.
Era un artista amb escola. Des de ben jove va freqüentar mestres de reconeguda solvència, com Giovanni Fattori, un dels impressionistes italians anomenats macchiaioli que ensenyava a l’Escola de Belles Arts de Venècia. A la Biennal hi va poder conèixer i aprofundir l’obra de Cézanne. També el van influir Toulouse-Lautrec i Gauguin. I l’època blava de Picasso de qui va ser-ne amic fins que es van barallar. Modigliani era un paio ben plantat i afable que en tenia molts d’amics: Apollinaire, André Dérain, Diego Rivera, Max Jacob, Chaïm Soutine. I els escultors Souza Cardoso i Brancusi.
Perquè Modigliani era, al principi, escultor. Coneixedor de les canteres de Carrara i Pietrasanta esculpia directament la pedra. Les seves obres estaven influenciades per les formes arcaiques d’ídols i màscares primitives, però la salut i les dificultats econòmiques per adquirir matèria prima el van decantar a la pintura. I va esdevenir un dels millors pintors del segle XX. El cànon modiglianà, influït potser per les escultures gòtiques, presenta uns personatges amb el cap ovalat, els ulls ametllats, el nas llarg i recte, la boca formada per la intersecció geomètrica de dos semicercles, el mentó decidit, les orelles ben definides i ornades amb rics amulets i arracades...
Els temes dels seus quadres són sempre retrats de models, dels seus amics, dels seus marxants, de les seves dones. Només té quatre paisatges d’una època en que, per motius de salut, es va haver d’instal·lar a la Costa Blava i el seu marxant li reclamava l’obra contractada. Els anys 1917, 1918 i 1919 van marcar les tres èpoques de pintura de nus, d’una contundència inapel·lable.
En moltes de les seves obres, sobre tot en els dibuixos, s’hi fa palesa la seva ascendència jueva amb inscripcions hebraïques. Els seus avis havien tingut una escola sefardita i tot i que Modigliani no va ser mai un jueu practicant, tampoc va oblidar-ho mai. Però la seva vida no va ser gens fàcil. Més aviat el va conduir a la tragèdia. A París, amb la vida bohèmia, amb escassetat de mitjans econòmics, es va lliurar a la beguda i a les drogues. La seva salut, malmesa per una pleuresia des de menut, es va veure empitjorada per una tuberculosi. I tot plegat el va menar a la mort als 36 anys, en plena joventut.
La seva vida – Amedeo Clemente Modigliani va néixer a Livorno el 12 de juliol de 1884. Era el més petit de quatre germans. A casa li deien Dedo. Els seus pares eren membres de la comunitat Sefardita jueva però vivien en un estat constant de ruïna econòmica. La seva mare el va autoritzar a estudiar art a l’acadèmia de Livorno, sota la direcció de Guglielmo Micheli, deixeble de Fattori. Allà, a més de pintura i dibuix hi va aprendre el sentit tràgic de la vida amb les lectures de Baudelaire, Lautrémont, Oscar Wilde i d’altres però també se li despertà la curiositat per l’art que es feia fora de les seves fronteres.
Per raons de salut es va traslladar a estudiar a Florència i després a Venècia i amb les visites a les canteres italianes se li va despertar l’afició a l’escultura. A la Biennal hi va descobrir l’obra de Rodin, del pintor anglès Whistler i de Toulouse-Lautrec. L’obra d’aquest darrer el va impel·lir a traslladar-se, el 1906, a París on va intuir que s’hi coïa allò més avançat de l’art del moment. De seguida va entrar al cercle dels predestinats i va conèixer el Dr. Paul Alexandre que a més de ser el seu metge es va convertir en el seu protector i el seu patró. Amic d’Amedeo de Souza Cardoso, l’escultor, al Saló de Tardor de 1907 hi va presentar una obra. L’any següent ja n’hi tenia sis: dos retrats, dos nus, un esbós i un dibuix. L’any 1909 el Dr. Alexandre li va presentar l’escultor Brancusi. Modigliani va ensenyar les seves escultures al taller de Cardoso l’any 1911.
El 1914 va conèixer la poetessa anglesa Beatrice Hastings amb qui va viure un temps en el qual va deixar l’escultura per la pintura que cultivava a l’estil fauve. Al principi venia els seus quadres als cafès per assegurar-se la subsistència. Paul Guillaume havia estat el seu marxant però en conèixer Leopold Zborowski, poeta polonès que vivia de la venda de llibres i quadres, s’hi va contractar. El marxant el va socórrer en totes les seves dificultats. Li va facilitar estades al sud per refer la seva malmesa salut i fugir de la guerra.
El 1916 havia conegut Jeanne Hébuterne, una estudiant d’art de dinou anys amb qui va quedar lligat la resta dels seus dies. Van tenir una filla, Jeanne, nascuda el 29 de novembre de 1918. Quan Jeanne va tornar a quedar embarassada, Modigliani li va prometre que es casarien, però no hi van ser a temps. El 24 de gener de 1920, Amedeo Modigliani va morir de tuberculosi i l’endemà, la seva companya es va suïcidar, embarassada de nou mesos.
Un final tràgic per un home que havia descobert noves formes de l’art a través del retrat, simplificant les formes, que buscava la psicologia del seu model més que la semblança física, en uns quadres sense perspectiva però amb colors frescos i vibrants. Una obra personal que el va fer entrar a la història de l’art com un dels millors pintors del segle XX.

Bibliografia

VV.AA. Modigliani. 1884-1920. Catàleg exposició del Centre Cultural de la Caixa de Pensions. Barcelona. 1983
http://www.modigliani-amedeo.com/
www.mystudios.com/gallery/modigliani/dates.html

Publicat al Butlletí de l'Associació del Personal de la Caixa el mes de març de 2006