FRANTIŠEK KUPKA

Discs de Newton. 1912

Un dels pioners de l’art abstracte

La Fundació Miró de Barcelona ha presentat aquest darrer hivern l’exposició František Kupka, amb la col•laboració del Centre Pompidou de Paris i el patrocini del BBVA, en la que s’exhibien més de 40 pintures, una trentena de dibuixos i diversos documents, publicacions, fotografies i cartes de l’artista txec.
Kupka havia dit: Encara que no aconsegueixi un gran èxit en vida, no em sap greu saber que el tindré després. Li va anar ben just perquè després de mort, tret d’alguna exposició escadussera, ha estat gairebé un pintor oblidat. Un crític, Christopher Green a Cubisme i els seus enemics, definia Kupka com a perifèric, que no passa mai de ser una curiositat.
Però l’aportació a la història de l’art d’aquest txec, nascut el 22 de setembre de 1871 a Opocno, a la Bohèmia oriental, ha estat prou important com per a ser reconegut finalment com a pioner de l’art abstracte, amb Kandinsky, de qui desconeixia l’obra, i com a precursor de Malevitch, Mondrian i Arp.
A l’exposició de la Miró quedava palesa l’evolució de la seva obra. Des d’uns principis simbolistes, obsessionat per pintar l’aigua i el cos dins de l’aigua; descomponent després la figura en plans de colors per arribar a bastir una obra al voltant d’uns elements tan senzills com el punt, la línia, el traç, la taca i el pla que, combinats amb la llum i el color, li permetien construir les teles que l’han distingit, amb formes circulars, com arabescos o rectilínies, amb plans horitzontals i verticals.
Apollinaire va definir aquest estil com a orfisme. I també cubisme òrfic, però a Kupka això de que el consideressin cubista no li feia gens de gràcia. Ni cubista, ni futurista, ell era independent i mai es va deixar influir per cap altre artista o moviment. Tot i que, val a dir-ho, va ser a l’època del Manifest Futurista de Marinetti quan va començar a abandonar el simbolisme per buscar nous camins a la seva pintura.
Kupka no va tenir la vida gens fàcil. Orfe de mare als 10 anys, el seu pare es va tornar a casar i, sembla, la seva madrastra li estripava els dibuixos. Mal estudiant, va entrar d’aprenent amb un baster espiritista que a més d’ensenyar-li a fer guarniments pels animals el va introduir a l’esoterisme. Però també al món de l’art. Va estudiar a les Acadèmies de Belles Arts de Praga i de Viena. Embolicat sempre amb alguna noia va acabar instal•lant-se a París l’any 1896. Era un home rebel, un insurrecte i un automarginat. Marcat per l’exili, l’aïllament, les dues guerres europees, el menyspreu del mercat artístic i dels circuits oficials i enfonsat econòmicament quant el seu mecenes Jindrich Waldes va morir.
La relació de Kupka amb Waldes va ser una relació entusiasta per part de l’industrial, jueu i ric, que posseïa una fàbrica de botons entre els quals destacaven els populars crecs metàl•lics que encara ara s’usen en confecció. Els famosos Koh-i-Noor pels qual Kupka en va dibuixar el logo: una noia amb un crec a l’ull. Waldes va ser el principal col•leccionista de Kupka. Empresonat pels nazis a Buchenwald, el 1941 després de dos anys d’internament i de pagar un rescat va ser a alliberat, però va morir al cap de poc temps pel tracte rebut al camp. Els nazis li havien saquejat la col•lecció, els comunistes la van nacionalitzar i al final va anar a parar a la Národni Galerie de Praga on ara és a l’abast de tothom.
No tot van ser penes. Kupka també va tenir contades alegries. Formava part del grup de Puteaux amb els germans Duchamp: Marcel, Jacques Villon i Raymond Duchamp-Villon; amb Jean Metzinger, Albert Gleizes, Fernand Léger, Roger de La Fresnaye, Henri Le Fauconnier, Sofia i Robert Delaunay promotors de l’anomenada Section d’or. Un grup d’amics, amants de l’ocultisme que maldaven per trobar la quarta dimensió, discutien sobre Leonardo da Vinci, parlaven del cubisme que gairebé tots practicaven, del futurisme, de la geometria...
També va ser un dels fundadors del grup Abstraction-Création amb Theo van Doesburg, Jean Arp, Alberto Giacometti, Jean Hélion i Auguste Herbin, un grup que tenia com a lema: No s’ha de pintar ni representar res de la natura. La consolidació de l’art abstracte.
A Kupka li va arribar el renom internacional quan el director del MOMA, Alfred Barr el va convidar a formar part de l’exposició Cubisme i Art Abstracte l’any 1936 a Nova York però malgrat tot no va firmar cap contracte amb cap marxant fins el 1951 quan ja tenia 80 anys.
El 24 de juny de 1957 va morir a Puteaux d’un càncer de pulmó. František Kupka, aprenent de baster, espiritista, dibuixant, il•lustrador, pintor i pioner de l’art abstracte.

Bibliografia
VVAA. František Kupka. Catàleg exposició a la Fundació Miró. Barcelona. 2009
VVAA. La Section d’or 1912-1920-1925. Musées de Châteauroux. Musée Fabre, Montpellier. Éditions Cercle d’Art. Paris. 2000

Publicat al Butlletí del mes d'abril de 2010