JUSEP TORRES CAMPALANS

Picasso i Jusep Torres Campalans

-->

L’artista que mai va existir

Jusep Torres Campalans va néixer el 2 de setembre de 1886 a Mollerussa. Era el cinquè dels setze fills de Genari Torres Moll i Vicenta Campalans Jofre. Amb tanta canalla, el Jusep va anar a parar al seminari de Vic d’on va fugir amb dotze anys per reaparèixer a Girona, fent tot un reguitzell d’oficis per a guanyar-se la vida.
A Girona es va enamorar d’una actriu, Juana Muñoz que feia un paper a la polèmica Electra de Pérez Galdós. Quan la companyia va retornar a Barcelona, el Jusep va agafar el tren per anar a buscar la noia a casa seva, però la corpulència del xicot de l’actriu el va desenamorar a l’acte. Va girar cua. Assegut en un banc de les Rambles, sol, va decidir que, ja que hi era, es dedicaria a conèixer Barcelona.
Li va semblar que allà on el podien orientar millor era a l’Escola de Belles Arts, a la Llotja, però la va trobar tancada. No pas sense esforços va anar a parar a casa de Josep Ruiz, professor d’aquella escola que vivia al número 3 del carrer de la Mercè. A l’home li va fer gràcia aquell pageset corpulent i despistat i va demanar al seu fill Pau que l’acompanyés a visitar la ciutat.
Van passar molts dies junts visitant pocs monuments i molts cafès i xerrant llargues estones. Jusep, catòlic, catalanista i més tard, anarquista, va fer esgarrifar Pau quan li va dir que encara era verge. Aquest el va portar a un bordell del carrer Avinyó, on les cinc senyoretes residents el van instruir en les arts amatòries. També el va portar al seu estudi – Pau era pintor – on hi va poder admirar un seguit de quadres, tots blaus, que il•lustraven la mala vida de la gent pobre. Jusep Torres va quedar tocat per aquelles obres.
Però se li van acabar els diners. Tornat a Girona va ser acomiadat de la notaria on treballava per haver-se absentat sense permís. Va fer de bastaix a un hotel, de carter, d’escrivent en una companyia de mines de Sant Joan de les Abadesses i en una altra de Palamós dedicada a la pesca. Domènec Boix, ferroviari i pintor, amb qui tenia una relació molt amistosa, el va introduir en l’anarquisme i en la pintura.
Passats un parell d’anys, davant la imminent crida per anar a servir el rei, Jusep Torres va desertar. Se’n va anar a París on va tornar a trobar el seu amic Pau Ruiz que allà tothom anomenava Pablo Picasso. Va ser rebut a la colla d’artistes amb simpatia i, des d’aleshores, en va formar part.
La seva debilitat per les dones el va aparellar amb Anna Maria Merkel, una artista alemanya que pintava a l’estil fauve. Ell també es va apuntar a aquest estil i totes les obres de 1906 i 1907 ho reflecteixen. Però les fetes entre 1908 i 1914 va ser clarament cubistes, pintades a l’empara de Picasso i de Braque i amb una clara enemistat amb el madrileny Juan Gris amb qui no es podien ni veure.
La guerra va truncar la producció artística de JTC. Com que l’Anna Maria era alemanya van haver d’abandonar París. Jusep no podia tornar a Catalunya perquè era desertor. Van decidir emigrar a Mèxic. I allà es va perdre el rastre d’un pintor excepcional, oblidat per tothom tot i haver contribuït a crear un dels moviments més importants de la història de l’art: el cubisme.
Les obres de Torres Campalans també van estar a punt de perdre’s. El 1942, el crític irlandès Henry Richard Town, preparava una exposició amb 58 obres del pintor català per la Tate Gallery però una bomba voladora el va fer desaparèixer a ell i a tota la documentació que preparava. Una pena... si hagués estat veritat. Però no ho era.

Tot plegat, la vida i miracles del pintor van ser una invenció literària de Max Aub (París, 1903 – Ciudad de México, 1972) que amb la publicació de la suposada biografia de Jusep Torres Campalans va ensarronar tothom, tot exhibint fotografies i documents i organitzant dues exposicions de les suposades obres - olis, aquarel•les i dibuixos – a la Galeria Excelsior de Mèxic l’any 1958 i a la Isaacson Gallery de Nova York l’any 1962.

Amb aquesta broma, Aub va donar una visió dels ambients artístics i socials de Barcelona i París que coneixia a bastament i hi va exposar les seves idees sobre les avantguardes i sobre els artistes que havia conegut tot barrejant personatges i situacions reals amb d’altres de ficció.

El llibre, que fins i tot l’INLE (Instituto Nacional del Libro Español) va classificar com a biografia, fa el retrat d’un artista des de diferents aportacions literàries: hi ha uns Annals amb la gent nascuda i desapareguda entre 1886 i 1914, i els fets més rellevants; la biografia de JTC amb algun anacronisme (Jusep per Josep o Mollerussa que és del bisbat de Solsona i no del de Vic); el Cuaderno verde, escrits curts i pensaments del pintor que amaguen els de l’autor; les suposades converses d’Aub amb el biografiat a Chiapas, al final de la seva vida; i el catàleg raonat de les 58 obres que el suposat crític irlandès volia exposar a la Tate. Una visió caleidoscòpica, com en un quadre cubista, per a explicar la vida d’un pintor català, catòlic, catalanista i anarquista que no va existir mai però que podia haver existit ben bé.

Ah! Max Aub, intel•lectual de gran volada, va ser qui, en qualitat de sotscomissari de l’Exposició Universal de París, va encarregar a Picasso el Guernica, per un import de 150.000 francs. I això no és ficció.

Bibliografia
Aub, M. Jusep Torres Campalans. Alianza Editorial S.A. Madrid. 1975

Publicat el mes de febrer de 2010