dimarts, 8 de desembre de 2015

JOAQUIM SUNYER



Pastoral 1910-1911

Un pintor mediterrani

Llegim a Joaquim Sunyer, pintor, com Josep Pla en els seus Homenots en diu que més que un instintiu més o menys dotat, més que un visual més o menys cultivat, Sunyer fou un artista intel·ligent, cosa que no sol pas sovintejar.
            Pla, que el va conèixer en el període d’entreguerres, amb la seva proverbial habilitat dibuixa la personalitat de Joaquim Sunyer i el descriu com un home equilibrat, independent, tranquil, de companyia agradable, ple de bon gust i coneixements, comprensiu i tolerant, obert a totes les curiositats... incapaç d’enganyar, però refractari a tot intent d’ésser enganyat.
            Joaquim Sunyer va néixer a Sitges el 20 de desembre de 1874. Quan tenia 15 anys la família es va traslladar a Barcelona. Sunyer va estudiar a l’Escola de Belles Arts amb Mir, Nonell i Torres Garcia.
En morir la seva mare, el 1896, es va escapar a París per estalviar-se el servei militar.
            A París hi va malviure i, com la majoria d’artistes, havia de vendre la seva obra per poder sopar o per pagar-se el llit. Amb un estil propi, que Pla qualifica d’impressionisme refredat, va començar a confegir una obra inspirada en els carrers, els cafès i la gent parisenca que conformaven el seu entorn, més aviat de misèria.
            L’any 1910 va tornar a Sitges i la seva obra va començar a incorporar paisatges . El seu paisatge, el paisatge mediterrani que li donava una nova perspectiva i que acabaria conformant el seu estil. El 1913 va viatjar a Itàlia on va descobrir, entre altres, la pintura de Luca Signorelli a la Catedral d’Orvieto. Tothom està d’acord en que aquella descoberta va ser decisiva per l’eclosió del Sunyer pintor. Els quadres de nus que va pintar a continuació recorden els nusos de Signorelli però Pla assegura, vista l’evolució de Sunyer, que allò que va descobrir a la capella de San Brizio era la ineludible necessitat de tenir un estil propi.
            Sunyer va ser un pintor noucentista. El seu estil senzill, la pinzellada transparent, la paleta lluminosa i la temàtica de les seves pintures, s’emmarcaven a la perfecció amb els objectius d’aquell moviment cultural català que esclatava al mateix temps que el catalanisme polític i que tantes figures – literats, pintors, escultors, arquitectes, músics – va descobrir.
            A rel de l’exposició de Sunyer a les galeries Faianç Català el 1911, Joan Maragall va fer un article a la revista Museum on elogiava un quadre, Pastoral, tot dient: l’aire és tan net que el paisatge sembla sense atmosfera, sense distàncies i que tot pot tocar-se perquè el sentit del tacte es transmet als ulls. El sentit del tacte transmès als ulls. Aquesta lloança del poeta presagiava les característiques d’una obra que Sunyer va mantenir sempre fidel al seu estil, segur de les seves facultats i dels seus recursos, sense ni tan sols ampliar la temàtica de les seves pintures: paisatges, maternitats, noies i nenes. Retratista sense concessions i gran creador de nus d’una saludable sensualitat.
            Sunyer va viure en molts indrets. De París en va haver de marxar en esclatar les dues guerres europees. A la primera s’instal·là a Sitges i a la segona a Banyuls. També havia estat a Ceret, a Sant Vicenç de Llavaneres, a Fornalutx, a Barcelona... Després de la guerra civil, obligat pels galeristes a fer freqüents exposicions, viatjava tant a Extremadura com a Andorra, a Montblanc, a Martinet, a Queralbs... El 1954 li van concedir el Gran Premio a la obra y a la vida de un artista a La Habana.
Sunyer va morir a Sitges l’1 de novembre de 1956 a punt de fer els 82 anys. A la seva tomba, Joan Rebull hi va esculpir el vers de Carles Riba, que diu:
            Sempre que el vostre cor farà
            la pau amb la terra
            gloriosa en la llum, pura, en
            les formes vivent,
            recordeu-vos de mi, que he ajudat
            la vostra mirada
            cap el que veig: renascut veig;
            no em mentien els ulls.
Sunyer ajuda la nostra mirada a contemplar els paisatges mediterranis i la seva gent. Ajuda a estimar el país.
             
Bibliografia
Benet, R. Sunyer. Ed. Polígrafa S.A. Barcelona. 1975
Jardí, E. El Noucentisme. Aymà S.A. Barcelona. 1980
Pla, J. Obra Completa. Vol 21. Homenots. Tercera sèrie. Edicions Destino.              
            Barcelona. 1981

Publicat el mes de juliol de 2010

Cap comentari: