dimarts, 15 de desembre de 2015

BALTHUS



Teresa. 1938


El rei dels gats

Em desconcerta terriblement descobrir que després de tants anys pintant continuo sense saber què és la pintura. Jo sempre havia volgut ser pintor... aquestes paraules les pronunciava un avi de més de noranta anys que havia estat emparentat amb Lord Byron; que havia conviscut amb Rainer Maria Rilke, amant de la seva mare; que havia tingut per consellers artístics Pierre Bonnard i André Derain; amics com Antonin Artaud, Alberto Giacometti, Pablo Picasso, Joan Miró o Federico Fellini; que havia sigut escenògraf de Shakespeare i d’Albert Camus i que havia gaudit de la confiança d’André Malraux quan aquest era ministre francès de cultura. L’avi era el Comte Balthasar Klossowski de Rola.

            Com que el nom era massa llarg, el pintor, de jove, va abreujar-lo  firmant els quadres com a Balthus. Autodidacta, deia haver après a pintar tot copiant, al Louvre, les pintures de Poussin o les de Piero de la Francesca a Arezzo i les de Masaccio a Florència. No amagava tampoc la seva admiració per Courbet. El cas és que la seva pintura realista es va anar obrint pas en el món de l’art tot i anar a la contra dels corrents surrealistes que marcaven l’època. I de no escatimar temes impertinents que sovint provocaven escàndols. La seva producció, en els primers temps, es concretava en una sèrie de pintures de noies joves en actituds displicents que provocaven molts cops de sang en els espectadors poc avesats.

            Una altra de les característiques de les pintures de Balthus era que, gairebé sempre hi apareixia un gat. L’any 1935 va pintar un autoretrat, amb un gat als peus, titulat El rei dels gats. Deia que ell tenia naturalesa moixina: ...com els gats, no m’agrada obeir; com ells sóc autodidacta i no m’agraden gaire els llocs comuns. Com jo, són a vegades cruels però mai vulgars... Balthus era també un fumador incontinent: Vaig descobrir en una revista científica que fumar beneficia la concentració. I és veritat que m’ajuda molt a concentrar-me a la feina. No entenc com s’ho feien els pintors renaixentistes per pintar sense fumar!

La seva vida – Balthasar va néixer a París el 29 de febrer de 1908, fill d’Erich Klossowski, historiador d’art, pintor i decorador teatral i d’Elizabeth Dorotea Spiro, coneguda com Baldine, pintora i musa de Rilke. Tenia un germà més gran, Pierre, que seria escriptor. La família, d’ascendència polonesa, en esclatar la Gran Guerra va marxar a Berlín. Tres anys després els pares es van separar i el 1919 Baladine, instal·lada a Ginebra,  va iniciar la seva relació amb el poeta Rilke a qui Balthus li va il·lustrar, amb només dotze anys, una novel·la.

            Tornats a París, Balthus va ensenyar els seus treballs a Bonnard i a Maurice Denis els quals, després de demanar a la família que no el portessin a cap escola de Belles Arts, el van aconsellar d’anar al Louvre a copiar Poussin. Allà i a Itàlia va adquirir els coneixements suficients per posar-se a pintar i el 1929 va fer la seva primera exposició: 10 quadres a la Galeria Förter de Zuric. Després del servei militar al Marroc, va conèixer Derain i Wilhelm Uhde que li va presentar el galerista Pierre Loeb, propietari de la Galeria Pierre on va fer, el 1934, una exposició que va causar un gran escàndol per la seva pintura La lliçó de guitarra, on l’alumna substituïa l’ instrument a mans de la professora.

            Aquell mateix any, a l’estiu, va fer una temptativa de suïcidi. Passat el mal tràngol va seguir pintant i treballant pel teatre. El 1937 es va casar amb Antoinette de Watteville, una noia que coneixia des que era nena i que va servir de model de molts dels seus quadres com La faldilla blanca. Aquell any va pintar Els nens Blanchard, un quadre que li va comprar Picasso i que, a la mort d’aquest, el 1973, va passar al Louvre amb tot el patrimoni del malagueny, convertint a Balthus en l’únic artista viu que tenia obra en aquell museu.

            El 1938 va fer la primera exposició a la Galeria de Pierre Matisse a Nova York. En esclatar la Segona Guerra va ser mobilitzat el setembre de 1939 i enviat a Alsàcia d’ on en va tornar, ferit, el mes de desembre. Desmobilitzat es va refugiar a Suïssa on, el 1942 va néixer el seu fill Stanislas i el 1944 l’altre fill, Thadée. El prestigiós editor Albert Skira li va presentar, el 1945, André Malraux. El 1946 va fer els decorats per Estat de setge d’Albert Camus. I es va separar d’Antoinette i va tornar a París.

            L’any 1953 un consorci de galeristes i col·leccionistes associats per comprar les seves pintures, li van permetre instal·lar-se al castell de Chassy. Tres anys més tard el MOMA de Nova York li va muntar una gran exposició. Però el canvi més radical de la seva vida va venir propiciat per l’encàrrec de Malraux per dirigir l’Acadèmia Francesa de Roma a la Villa Mèdicis. Balthus no solament la va refer físicament si no que va organitzar-ne les activitats amb tant encert que el propi Malraux el va enviar al Japó per preparar una exposició d’art japonès a París.

            Al Japó hi va conèixer Setsuko Ideta, una guia de vint anys de qui es va enamorar i amb qui es va casar el 1967. Van tenir un fill, Fumio, que només va viure dos anys. La Tate Gallery de Londres li va muntar una gran retrospectiva el 1968. El 1973 va néixer la seva filla Harumi. El 1977 van comprar un gran casalot a Rossinière, Suïssa, des d’ on va veure com la seva obra viatjava a la Biennal de Venècia, al Pompidou de París, al Metropolitan Museum de Nova York, al Museu de Kioto o al Museu cantonal de Belles Arts de Lausana. Va pintar fins els darrers dies de la seva vida. El 18 de febrer de 2001 Balthus va morir a Rossinière.

            A la tardor d’aquell mateix any, al Palazzo Grassi de Venècia hom hi va poder veure una gran retrospectiva que deixava constància de la vàlua d’aquell vell impertinent que, nascut un 29 de febrer en un any de traspàs, en noranta tres anys havia omplert de gats tots els museus importants del món: el comte Balthasar Klossowski de Rola, Balthus.

Bibliografia
Néret, G. Balthus. Taschen. Colònia. 2003

Carrillo de Albornoz, C. Balthus. H Kliczkowski-Onlybook S.L. Madrid

Publicat el març de 2011

Cap comentari: