dilluns, 14 de desembre de 2015

BERTHE MORISOT


Retrat d'Edma. 1871

La dama impressionista

A mitjans del segle XIX els aires de renovació de la pintura havien començat amb l’anomenada Escola de Barbizon, un grup que amb les seves sortides a la natura va adobar el camí a una altra de les colles més innovadores de la història de l’art: els impressionistes.

            Aquest grup, que abans s’anomenaven els independents  o els intransigents, intentava tossudament fer una pintura àgil, acolorida, instantània, que no tenia res a veure amb l’art acadèmic i oficial de les escenes mitològiques o gloriejants. Rebien les crítiques més ferotges, el públic se’n reia i les seves obres eren rebutjades, una i altra vegada, als Salons oficials.

            La quadrilla la formaven Claude Monet, Edgar Degas, Paul Cézanne, Jean Frédéric Bazille, Camille Pissarro, Auguste Renoir, Alfred Sisley i Berthe Morisot.  Tots provinents de la burgesia excepte Renoir i Pissarro.

            Berthe Morisot era, al principi, l’única dona del grup. Ser pintora en aquella època no era gens fàcil. Les dones de casa bona, com Berthe, eren educades per a fer un bon casament. En el món de l’art les dones només podien ser amigues, models o companyes dels pintors. L’Escola de Belles Arts de París no va admetre noies fins l’any 1897. Però Berthe no s’avenia a cap d’aquest patrons. La seva àvia, Elisabeth Duchêne era descendent de Jean Honoré Fragonard. A casa seva s’hi respiraven aires artístics. El seu pare, Edme Tiburce Morisot havia estat prefecte del Cher, per això Berthe va néixer a Bourges, el 14 de gener de 1841. Va ser el Sr. Morisot qui va empènyer Berthe i la seva germana Edma a rebre classes de dibuix i assistir, ben vigilades per la seva mare, Marie Cornélie Thomas, a copiar les obres dels mestres del Louvre.

            La germana de Berthe, Edma, tenia més qualitats i més traça que ella, però es va casar i ho va deixar córrer. Berthe, de caràcter càustic i aspecte arrogant, gens garlaire, anorèxica durant la seva joventut, va convertir la pintura en la raó de ser de la seva vida, amb tossuderia. Exigent amb ella mateixa mai no va estar satisfeta de la seva obra, tot i tenir al seu voltant consellers tan significats com Camille Corot o el que va ser el gran amic de la seva vida, Edouard Manet.

            Berthe i Manet es van conèixer el 1868 al Louvre. Manet va ser l’amor impossible de la noia. Impossible perquè estava casat amb Suzanne Leenhoff, la seva professora de piano, una holandesa de grans proporcions. Berthe va fer de model en molts dels quadres de Manet com El Balcó de 1869 o el retrat Berthe Morisot amb un ram de violetes de 1872, on la va pintar amb els cabells esborrifats, com sempre, sota un barret amb cintes negres. La fama, merescuda, de faldiller que tenia Manet obligava la mare de Berthe a ser sempre present en les sessions de posa.

            Amb el pas dels anys la solteria de Berthe començava a preocupar la mare Morisot. Puvis de Chavannes, un altre pintor famós, va festejar-la amb perseverança però Berthe es va casar, sense massa entusiasme, amb Eugène Manet, el segon germà d’Edouard. Va ser l’any 1874, als 33 anys, justament l’any de la primera exposició dels impressionistes. Eugène, que vivia de renda, va ser un bon marit i un excel·lent camarada per l’artista que mai va haver de deixar de pintar. De les vuit exposicions que els impressionistes van fer des de 1874 a 1886, Berthe només va faltar a la tercera, l’any 1878, perquè va tenir Julie, la seva única filla.

            L’obra de Berthe Morisot, de pinzellada ràpida i paleta clara és un mirall de tendresa femenina. Totes les seves pintures tenen per tema la felicitat familiar, l’amor d’una mare o la dolcesa infantil. La seva pintura i les seves aquarel·les són com un àlbum de fotografies familiars. Berthe va ser sempre ben considerada entre aquell grup d’homenots que es barallaven, a vegades amb vehemència, com quan algun d’ells – Monet – no va estar d’acord amb l’acollida de Gauguin dins del grup. Berthe era sempre qui hi posava calma.

            Amb el pas dels anys, tot i la companyia constant de la seva filla, Berthe es va anar trobant sola. Van morir Edouard i Eugène Manet, la seva sogra i la seva germana gran i el 2 de març de 1895, per una pneumònia mal atesa, va morir ella, als 54 anys. La seva filla Julie la va deixar a l’empara de Stéphane Mallarmé, el poeta, l’amic més proper de Berthe. De l’educació artística de Julie en van tenir cura Monet, Renoir i Pissarro.

            El març de 1896, la filla i els amics van muntar una gran exposició amb 394 obres. En el muntatge de la mostra, complicat, Monet i Degas es van embardissar en una forta discussió per la col·locació d’uns plafons amb dibuixos. El litigi va durar més d’allò acostumat. Berthe Morisot no hi era per posar-hi pau però l’exposició va tenir molt èxit.

Bibliografia
Bona, D. Berthe Morisot. Le secret de la femme en noir. Le Livre de Poche, Ed. Grasset. 2000. Paris.

Publicat el maig de 2011


Cap comentari: