divendres, 10 d’octubre de 2008

MARIA BLANCHARD


Natura morta cubista, 1916-1918


Una santanderina a París

En la esplèndida col·lecció de pintura cubista propietat de la Telefònica, hi ha obres de Maria Blanchard. Si hom repassa la nòmina de dones pintores al París de les avantguardes, s’hi troba Maria Blanchard. Quan la Fundació Cultural Mapfre Vida va organitzar a Madrid una exposició amb el títol Fuera de orden. Mujeres de la vanguardia española, l’encapçalava Maria Blanchard. Qui era aquesta pintora omnipresent de la qual el gran públic amb prou feines en té coneixement?

Maria Gutierrez Blanchard va néixer a Santander el 6 de Març de 1881 - el mateix any que Picasso - en una família benestant. El seu pare, periodista, la va ensenyar a dibuixar i als 18 anys van deixar traslladar-la a Madrid per estudiar pintura. Allà va tenir com a mestres: Emilio Sala de qui va aprendre dibuix i l’ús exuberant del color; Fernando Alvarez de Sotomayor li va ensenyar composició i Manuel Benedito la va fer interessar per les natures mortes. Una formació acadèmica que al 1908 li va permetre guanyar la tercera medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts al mateix temps que la Diputació i l’Ajuntament de Santander li concedien una beca per anar a estudiar a París.

A l’acadèmia Vitti de la capital francesa, Hermen Anglada Camarasa i Kees Van Dongen l’alliberen de l’academicisme. El primer li ofereix una veritable amistat i el segon la immergeix en l’estètica fauve. El 1910 obté la segona medalla de Belles Arts amb el quadre Ninfas encadenando a Silenio. Tres anys més tard torna a Madrid on comparteix estudi al carrer Goya amb el mexicà Diego Rivera. La guerra li impedeix retornar a París i el 1915 participa en la Exposición de Pintores Integros organitzada per Ramon Gómez de la Serna que es va acabar com el rosari de l’aurora, degut a l’escàndol organitzat pels carques de sempre.

Les penúries econòmiques l’obliguen a agafar una càtedra de dibuix a l’escola Normal de Salamanca, però s’hi està molt pocs mesos degut a les burles i humiliacions dels seus alumnes. El 1917 torna a París i s’endinsa en la pintura cubista. Coneix a Juan Gris, a André Lhote, a Roger de la Fresnaye... El 1919 decideix no tornar mai més a Espanya i l’any següent triomfa al Salon des Indépendants amb el quadre La communiante. El 1921, amb Lhote i La Fresnaye inicien l’anomenat neocubisme. Al cap de dos anys fa una exposició a Brussel·les. Però en aquelles dates el seu estil ja havia canviat. Havia tornat a la figuració i els seus quadres representen tots a gent trista o malalta, reflex de la seva pròpia vida. Li desapareixen els seus amics, Gris i el seu marxant Frank Flausch. La seva salut es deteriora amb una tuberculosi. L’economia se li enfonsa en haver d’ajudar la seva germana i els seus nebots. Entra en una gran crisi religiosa que li fa extremar el seu catolicisme, fins que el 5 d’abril de 1932 mor al seu estudi del carrer Boulard de Paris.

La pintura va ser per Maria Blanchard el mitjà per superar els sofriments de les mancances físiques que arrossegava des del seu naixement. Maria Blanchard era nana, geperuda i coixa degut a una caiguda de la seva mare abans de tenir-la. D’aquí les vexacions dels alumnes de Salamanca que li deien la bruja. Ella, conscient de les limitacions de la seva minusvalidesa, deia “Cambiaría toda mi obra... por un poco de belleza”. El seu caràcter s’havia forjat amb aquestes mancances però amb la seva obra va saber assolir un llenguatge creatiu, innovador, valent que no va dubtar en passar de l’academicisme inicial al fauvisme, després al cubisme per retornar a la figuració, tot plegat en un context en general hostil per la dona.

Federico Garcia Lorca li va escriure una elegia on, entre altres coses deia: La lucha de María Blanchard fué dura, áspera, pinchosa, como rama de encina, y sin embargo no fué nunca una resentida, sino todo lo contrario, dulce, piadosa, y virgen.
Bibliografia
www.fisterra.com/human/3arte/pintura/pintores/blanchard
www.uned.es/biblioteca/conoce/EXPOSICIONES/mujarte/siglo20blanchard.htm
www.epdlp.com/pintor.php?id=2807
www.homines.com/arte_xx/maria_blandchad/ (sic)
www.artehistoria.com/genios/pintores/3889.htm

Publicat al Butlletí de l'Associació del Personal de la Caixa el mes d'abril de 2006