divendres, 3 d’octubre de 2008

IGOR MITORAJ


Eros embenat. 1999


Escultura al carrer

Si visiteu Florència segurament anireu a veure el Palau Pitti i els seus jardins de Bóboli, un espai descurat que desdiu de la bellesa que inunda la ciutat. Però en un dels seus racons, en una placeta assolellada topareu amb un enorme bust de reminiscències clàssiques que us deixarà palplantats. És el Tíndar esquerdat d’Igor Mitoraj, un escultor actual, l’obra del qual ha estat exhibida recentment per la Fundació La Caixa en diverses ciutats de l’estat espanyol: Granada, Palma de Mallorca, València i aviat a Sevilla, Madrid i Barcelona.
Qui és Igor Mitoraj? – Mitoraj és un escultor polonès, nascut el 26 de març de 1944 a la ciutat alemanya d’Oederlan. La seva mare, polonesa, havia estat deportada a Alemanya i obligada a treballs forçats. El seu pare, francès de la Legió estrangera, també havia estat empresonat a Alemanya. El febrer de 1945, ell i la seva mare van sobreviure al terrible bombardeig de la ciutat de Dresden. Acabada la guerra la seva mare se’l va emportar a Polònia, on vivien els seus avis, prop de Cracòvia. Allà hi va passar la seva infantesa i la seva joventut, en un ambient poc propici a la creació artística que calia ajustar-la a la política cultural oficial dels comunistes i dedicar-la, només, a lloar les excel·lències de les forces productives del món obrer socialista.
El descobriment dels renaixentistes italians i dels impressionistes va impel·lir el jove Igor a l’estudi de la pintura. El 1963 es va apuntar a l’escola de Cracòvia on s’havia de trobar amb Tadeusz Kantor (1914-1990), artista total i home de teatre que esdevindria un dels renovadors més importants de l’escena europea. Kantor li va fer conèixer l’obra d’artistes tan destacats con Andy Warhol, d’ascendència polonesa, l’americà Roy Lichtenstein, l’italià Mario Merz o el francès Yves Klein, entre altres. Kantor va eixamplar l’horitzó a Mitoraj i va acabar dient-li: Ves-te’n, deixa Cracòvia, només així faràs quelcom important. Li va fer cas i amb 24 anys va arribar a París i es va matricular a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts.
A principis dels anys 70 se’n va anar un any a Mèxic on la descoberta de l’art asteca el va convèncer de deixar la pintura per dedicar-se principalment a l’escultura com a mitjà més idoni per a expressar les seves inquietuds artístiques. Al cap de poc temps, el 1976, la seva primera exposició a la galeria la Hune de París li va proporcionar el primer dels seus grans èxits. En aquell temps només treballava amb terracota i bronze fins que el 1979 va visitar Pietrasanta, prop de Carrara, i va descobrir les possibilitats del marbre. El 1983 hi va muntar un nou taller i s’hi va establir. La XLII Biennal de Venècia, el 1986, el va convidar a exposar amb tot el que suposa un aparador d’aquella envergadura. El 1989 li va arribar l’èxit als Estats Units i, des d’aleshores, seixanta de les seves obres s’exhibeixen a les principals capitals del món. A Milà hi té set escultures, sis a París, tres a Florència, i a Roma el 2004 va ocupar el Foro de Trajà. També en té a Londres, Atlanta i Tokio.
Al nostre país fins ara havia exposat quatre vegades a Madrid, cinc a Barcelona, i una a Vitòria, Pamplona, Sevilla i Burgos. També va ser present al Pavelló de Polònia a l’Expo de Sevilla el 1992 i és un artista habitual a la fira ARCO de Madrid.
La seva obra – Com la de tots els bons artistes, l’obra de Mitoraj és fàcilment identificable. Per la seva monumentalitat, la perfecció de les formes, la puresa de la seva realització i pel domini dels materials que usa: el bronze, la terracota, el marbre, el travertí, el granit o el ferro colat. I per la seva temàtica. Tota la seva producció està inspirada en l’escultura greco-romana, egípcia o pre-colombina. Però Mitoraj no imita els models clàssics, els interpreta i els dóna el seu toc personal tot fragmentant, esquerdant o embenant les seves figures.
Les versions d’Ícar, Eros, el Centaure, Venus, Tíndar o Osiris són realitzacions modernes d’aquells mites, perfectament adaptables a qualsevol entorn i amb un sentit d’allò teatral que, segurament, li havia inculcat Tadeusz Kantor amb el seu mestratge a l’escola de Cracòvia.
Tant de bo que algun indret de les nostres ciutats o alguna sala dels nostres museus pogués acollir un tors d’Ícar, un Eros embenat o un Osiris adormit d’Igor Mitoraj. Podríem admirar l’obra d’un dels escultors contemporanis d’anomenada sense la pressa fugissera de les exposicions temporals que ha organitzat la Fundació La Caixa.

Bibliografia

VVAA, Igor Mitoraj en Granada. El Mito Perdido. Arte en la calle. Ayto. de Granada, Fundació La Caixa. Catàleg de l’exposició. 2006

Publicat al Butlletí de l'Associació del Personal de La Caixa el mes de novembre de 2006