dimarts, 30 de setembre de 2008

OLGA SACHAROFF


Els enamorats


Una georgiana de Barcelona

En un Saló de Tardor de París als anys vint del segle passat, el ceramista Llorens Artigas va topar amb un quadre titulat La Sardana, d’una pintora eslava que desconeixia. El tema del quadre li va fer descobrir l’autora, Olga Sacharoff, la qual feia anys que s’havia establert a Barcelona tot i que sovintejava les seves estades a París, on havia format part d’un grup d’avantguardistes russos, entre els quals cridava l’atenció la profusió de dones independents i autònomes que descabdellaven les seves obres amb l’entusiasme de la seva joventut i tota l’empenta de les avançades artístiques.
Olga Sacharoff havia nascut a Tblisi, Geòrgia, l’any 1879, en una família noble i catòlica. De pare rus i mare persa, va estudiar Belles Arts a l’escola de Tblisi però l’any 1910 es va traslladar a Munic on va coincidir amb el naixement de Der Blaue Reiter, un dels dos grups creadors de l’expressionisme alemany. Amb aquella gent la Sacharoff va començar a pintar a l’estil fauve.
En traslladar-se a París, el 1912, el cubisme la va apassionar i la seva relació, a través d’aquell grup d’artistes russos, amb els cubistes Gleizes, els Duchamp, Lhote, els del grup de Puteaux, li va suposar el reconeixement de la seva obra.
En aquell temps, en unes vacances a Capri va conèixer Otho Lloyd, tot un personatge. Nebot d’Oscar Wilde i germà d’Arthur Cravan, el boxador i poeta. Otho era un pintor amb molta vocació però amb poca traça i mai va destacar en pintura. En canvi va ser un excel·lent fotògraf.
Acuitats per la Primera Guerra Mundial Otho i Olga, després d’intentar instal·lar-se a Ceret i a Mallorca, es van decidir per Barcelona, com havien fet un munt d’artistes europeus: Picabia, els Delaunay, Marie Laurencin, Gabrielle Buffet i el germà d’Otho, Cravan.
El 1917 es van casar i després de vàries adreces es van establir en una torre amb jardí al carrer Manacor del Putxet. Els Lloyd van convertir la seva casa en un univers on es reunien, a més dels artistes estrangers refugiats, la crema de la intel·lectualitat barcelonina.
Aquell univers va ser també el laboratori d’Otho i l’estudi d’Olga, la pintura de la qual, abandonat el cubisme, va anar adquirint els trets que la van definir. L’estil de la Sacharoff es va acostar al primitivisme del Douanier Rousseau, obviant-ne els trets naïves, amb una temàtica que comprenia des dels retrats individuals fins els col·lectius, de grup, passant pels rams de flors que Olga pintava amb molta destresa.
En moltes de les seves teles hi apareixen animals. Els gossos i els gats hi surten molt sovint, però també ocells, orenetes i coloms, i peixos. El món que pintava Olga Sacharoff era un món paradisíac, on s’hi respira la joia de viure amb la natura sempre protegida i les persones, animals i plantes en perfecta harmonia.
La importància de la seva pintura ens la donen les exposicions individuals que va presentar. El 1922 la Galeria Syra de Barcelona la va donar a conèixer a la ciutat que l’havia acollit. Però també havia exposat a Munic, Florència, Roma i París i en col·lectives a Madrid, Londres, Nova York i Buenos Aires.
L’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, Olga Sacharoff va guanyar el premi de pintura convocat per l’ocasió. El 1950 per problemes econòmics, els Lloyd, havien hagut de deixar la casa del Putxet i s’havien traslladat a un pis del carrer Balmes, on van continuar rebent amics. Olga era una cuinera excel·lent. D’aquells anys n’és el quadre La Colla en el qual hi va retratar tots els assistents a les seves tertúlies. S’hi poden comptar prop de quaranta persones.
La Galeria Syra va fer una exposició antològica de la seva obra el 1953. El 1954, l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or de la Ciutat. El 1960 va ser la Dirección General de Bellas Artes qui la va exhibir a Madrid.
El 1967, Olga Sacharoff va morir víctima d’un càncer. Va pintar fins els darrers temps culminant una obra de la qual el crític Joan Merli havia dit l’any 1934: “La pintura d’Olga Sacharoff té una qualitat perenne de primer ordre”. L’Obra Social de la Caixa de Catalunya la va recordar en una mostra l’any 1994 i el MNAC la té exhibida en el mateix àmbit que les pintures de Picasso.

Bibliografia
Norandi, E. Olga Sacharoff. Ediciones del Orto. Madrid. 2006
Borràs, M. Ll. Otho Lloyd. Fundació La Caixa. Barcelona. 1992
Huici, F. Fuera de Orden. Mujeres de la Vanguardia Española. Fundación Cultural Mapfre Vida. Madrid. 1999
Publicat al Butlletí de l'Associació del Personal de La Caixa el mes de juliol de 2007